v intr 1 escopir. Prohibido escupir en el (o al) suelo, prohibit d'escopir a terra. v tr 2 escopir. Escupir sangre, escopir sang. 3 [los cañones] escopir. 4 [despedir] escopir. El mar escupió los restos del naufragio, el mar escopí les restes del naufragi. 5 escupir a uno escopir a la cara d'algú.  [...]

v intr 1 salivar. 2 amer [escupir] escopir.  [...]

m 1 [arma] venable. 2 echar venablos fig escopir insults (o injúries).  [...]

v tr 1 [en el juego de bochas] embotxar. 2 amer fig i fam [desairar] escopir a la cara.  [...]

m 1 [agujero] clotxa [en el joc de bales] f. 2 [verdugo] botxí. 3 amer [bochazo] embotxada f. 4 amer [jaleo] esvalot, aldarull. 5 dar boche amer fig i fam [desairar] escopir a la cara.  [...]

f 1 med ronya, sarna. 2 más viejo que la sarna fig i fam més vell que anar a peu, més vell que la tinya (o que el mal pa), més vell que escopir (o pixar) a terra, més vell que cagar ajupit. 3 sarna con gusto no pica fig i fam càrrega que plau no pesa.  [...]

que escopir a terra).  [...]

que escopir a terra, o que cagar ajupit, o que la tinya). 5 morir de viejo morir (o morir-se) de vell. 6 ser viejo ésser vell. m i f 7 vell -a. 8 [padres] pare m, mare f. 9 lo viejo les coses velles. 10 mis viejos els meus pares. 11 viejo verde vell verd.  [...]

insultos] començar d'escopir injúries, anar-se'n de la llengua. 12 soltar el chorro [de palabras] esclatar. 13 sudar a chorros suar a raig fet.  [...]

presencia] a la cara d'algú. 41 escupir a la cara a alguien fig i fam [despreciar] escopir a la cara a algú. 42 estar siempre mirando a la cara a alguien fig i fam [contemplarle] desfer-se per algú. 43 guardar la cara fig i fam [disimular] fer el dissimulat, fer l'orni. 44 hacer a dos caras fig i fam fer [...]